Hemisferi esquerre i hemisferi dret

A la classe d’avui de GTIC hem comentat entre totes el primer capítol del llibre: “Vídeo y Educación” de Joan Ferrer.

  Actualment ens domina l’hemisferi dret, és a dir, conèixer a través de les sensacions, emocions, reaccionar entre els estímuls dels sentits i no de la raó com podem veure per exemple a molts mitjans de comunicació, com la televisió.

Però a l’escola utilitza un ensenyament basat amb l’hemisferi esquerra, és a dir, conèixer a través de la lectura,  l'escriptura, etc. L'educació ha estat centrada en el desenvolupament del pensament lògic, deixant absolutament de banda la creació i la intuïció. 

També hem parlat que cada generació veu la vida d'una manera segons com l'hagi viscuda. Els usos de les noves tecnologies poden alterar la forma de pensar, d’expressar, etc. Per tan modifica el home. Quan canvia el nostre entorn, canviem nosaltres.

Hemisferi esquerre	Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos	Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional	Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)	Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.	Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític	És el secundari i del repòs
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...	Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.

Hem vist dos tipus de vídeos diferents. Un que pertanyia a l’hemisferi esquerra i l’altre el dret.

  

Hemisferi esquerra

Breu Història de Catalunya

- És un vídeo lliçó.

- Mentre veiem aquest vídeo és necessari anant apuntant ja que ens dona informacions, idees, conceptes, etc

- És aconsellable veure`l individualment.

- Hi apareixen imatges (poc importants), una veu que narra (molt important) i música monòtona (poc important).

Hemisferi dret

Sopar per a dos

- És un vídeo lliçó.

- Mentre veiem aquest vídeo és necessari anant apuntant ja que ens dona informacions, idees, conceptes, etc

- És aconsellable veure`l individualment.

- Hi apareixen imatges (poc importants), una veu que narra (molt important) i música monòtona (poc important).

Hemisferi dret

Sopar per a dos

Descripció

A classe de Coed, vam estar parlant sobre diferents models de descripció, tipus i formes de realitzar-ne una descripció.

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles.Aquest tipus de descripció és característica dels tetxos acadèmics i científics.

- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una fianlitat estètica.

Vam visionar varis videos, a continuació us deixo aquest que em va fer molta gràcia ja que jo sóc de CASTELLDEFELS, "kastefa" com diuen en el video i vaig riure bastant, no l'havia vist!

Jennifer- Els catarres

Wikis i Wikipèdia.

Un wiki («ràpid») és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. D'aquesta manera es pot crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. els wikis són democràtics. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia.

Wikipedia és una enciclopèdia lliure (versió electrònica de les enciclopèdies generals i especialitzades en paper), sense ànim de lucre, tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Els més de 15 milions d'articles han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món (conté 271 edicions d’idiomes), i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. El propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.

El contingut textual està sota les llicències GNU i Creative Commons. Cal respectar els drets dels autors que no volen que sigui d’aquesta manera.

La Viquipèdia cerca el punt de vista neutral, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se, d’altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l’article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s’intentarà resoldre la disputa.

La Viquipèdia segueix unes normes d’etiqueta.

L'edició de textos és molt senzilla. Les pàgines que es generen tenen un aspecte global consolidat (un estil propi per generar els textos) i la seguretat envers l'usuari està assegurada.
D'aquesta manera el text en negreta seria aquell que a la caixa d'edició s'introdueix entre tres cometes simples:'''Text en negreta'''.

La cursiva, es correspon amb el text tancat entre cometes simples:''Text en cursiva''.

L'ús de l'asterisc (*) en començar una línia de text crea un element d'un llista desordenada d'elements (bullet-list).

I per crear titulars utilitzarem el signe igual (=): == Text de titular ==.

Una de les particularitats del wiki és que el seu contingut sol estar enllaçat. És a dir, en cada entrada podrem trobar enllaços a altres pàgines pertanyents al mateix wiki. Així es consolida el lloc, fent que tot el seu contingut es trobi accessible i definit des de qualsevol part. Per tant, si en qualsevol Per tant, si en qualsevol definició apareix un nou terme, aquest pot ser vinculat a la seva definició fàcilment. Aquest tipus d'enllaç es denomina enllaç intern i quan estem editant la Viquipèdia haurem introduir-lo de la següent manera: [[Títol de l'enllaç]].

També es permet l'ús d'enllaços externs i la seva sintaxi és tan senzilla com la següent: [http://www.ejemplo.com Títol de l'enllaç].

págines web d'interès

Avui a clase de GTIC, em parlat de varies pàgines web on trobar fotografíes amb millor qualitat que las que ens proporciona google, una d'elles ha estat www.flickr.com, és una web on aficionats a la fotografía pengen les seves fotos. Algunes d'elles estan protegides per els drets d'autor i ho podem mirar on possa "Licence", però d'altres si les poden agafar buscant-les amb l'opció "advanced search".

Tambè em parlat d'altres webs com: cat.creativecommons.com o jamendo.com. Aquesta última es per a buscar música.

Google Docs

Amb el Google Docs podem crear documents bàsics des de zero. Es poden realitzar fàcilment totes les tasques bàsiques, com crear llistes amb vinyetes, ordenar per columnes, afegir taules, imatges, comentaris o fórmules i canviar la font, entre moltes altres coses.

Amb un Google Docs podem escollir qui podrà accedir als nostres documents. Cal que escrivim l’adreça de correu electrònic dels usuaris amb els qui vulguem compartir un document determinat, per a invitar-los cal que els hi enviem una invitació.

Els documents es comparteixen immediatament amb aquells usuaris que hem convidat, aquests en iniciar sessió poden veure i editar els nostres documents (full de càlcul, presentació...).

Diversos usuaris poden veure els documents i fer canvis al mateix temps. S'inclou una finestra de xat en pantalla per als fulls de càlcul i, amb les revisions dels documents, pots saber exactament qui ha canviat què i quan. Veure una presentació amb altres usuaris és molt senzill, ja que qualsevol usuari que s'hagi unit a la presentació pot automàticament seguir al presentador.

FER SILENCI

Aquesta és la síntesis del capítol cinc titulat “Fer silenci” del llibre L’art de saber escoltar. Publicat l’any 2006 per Francesc Torralba.

Saber escoltar és un art i per dur-ho a terme és necessària la pràctica del silenci tan físic com de l’interior. El silenci exterior ens porta cap al silenci interior. No es tracta de callar sinó de fer silenci però és necessari saber que el silenci no és l’absència de paraules, sinó és una creació interior.

Quan és manté una conversa el receptor sovint al sentir les paraules, olors i gestos recorda  altres experiències viscudes les quals provoquen la immersió en un mateix, i per tant fa que es perdi el fil de la conversa.

D’aquesta manera ens adonem de que el més important és posar la ment en blanc (“tabula rasa”).

Així arribem a la conclusió de que per poder escoltar bé i donar-li el respecte que es mereix com a persona a l’emissor, cal centrar la ment en les paraules de l’altre i evitar la dispersió.

RSS

L'altre dia a la classe de GTIC vam aprendre a posar una licència Creative commons al nostre blog mitjançant http://cat.creativecommons.org/.

La idea de l'accés universal a la investigació, l'educació i la cultura és possible gràcies a la Internet, però els nostres sistemes legals i socials no sempre permeten que aquesta idea es faci realitat. 


Els drets d'autor van ser creats molt abans de l'aparició d'Internet, i pot fer que sigui difícil dur a terme les accions legals que es donem per fet a la xarxa: copiar, enganxar, editar la font, i publicar a la web. La configuració de la llei de drets d'autor requereix que totes aquestes accions han de comptar amb l'autorització concedida pel creador. 


Per aconseguir la visió d'accés universal, algú havia de presentar una infraestructura pública i gratuïta, i estandarditzada que crea un equilibri entre la realitat de la Internet i la realitat de les lleis de copyright. Aquest algú és Creative Commons.


La idea és que un músic, un escriptor, que vulgui distribuir a Internet la seva obra lliurement tingui un suport legal per fixar amb claredat quins usos permet de les seves obres i quins prohibeix. Per això l'organització ha desenvolupat una sèrie de llicències modulars. Quan un autor posa una llicència Creative Commons en la seva obra, dóna permís perquè es copiï i distribueixi. A més decideix si accepta que s'usi amb finalitats comercials o si deixa que es facin obres derivades.

Glossari:

• Creative commons (CC). 
• Copyleft: Conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. 
• Copyright: Són els Drets d'autor. 
• Llicència: És, en dret, un contracte mitjançant el qual una persona rep d'una altra el dret d'ús de diversos dels seus béns, normalment de caràcter no tangible o intel·lectual.
• Electronic Frontier Foundation: És una organització internacional sense ànim de lucre de promoció i organització legal dels drets digitals, amb seu als Estats Units. 
• Free: No significa gratuït, sinó lliure.

Bons/es comunicadors

Avui a classe de COED, em estat donant exemples sobre bons/es comunicadors com poden ser: Josep Guardiola, Quim Monzó, Andreu Buenafuente, Júlia Otero, Núria Solé o en Joaquim Maria Puyal entre d’altres, i em destacat els aspectes o raons per els quals son bons comunicadors com l’humor, la confiança, la postura, l’extravagància,l’experiència, la personalitat, el coneixement sobre el tema, la sinceritat, la proximitat… És evident que cada persona poseeix uns aspectes diferents dels altres a l’hora de ésser un bon/a comunicador.

Comunicar no és una ciencia exacte, per això hi ha tants representats d’aquesta ciencia. Si volem ser bons comunicadors em de parar atenció als aspectes esmentats ja que, van més enllà del domini de la llengua.

RSS

RSS (Really Simple Syndication) és utilitzat per difondre i compartir informació actualitzada sobre les pàgines web preferides sense la necessitat de visitar-les una a una. 

Aquesta informació s'actualitza automàticament, sense que hagis de fer res. Per rebre les notícies RSS la pàgina ha de tenir disponible el preu mínim i hauràs de tenir un lector Rss.

Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.