A classe de GTIC ens hem centrat en l’ús creatiu del programa de presentacions Power Point, a partir de la visualització de diferents tipus de presentacions (diverses finalitats).
En podem distingir dos tipus de Power-point:
- Tradicionals: Acostumen a tenir molta lletra o molts efectes, cosa que dificulta la fàcil comprenssió.
- Creatius:Capten al públic mitjançant imatges o sons, en comptes de lletres. Per tant, al públic els hi queden més clares les idees.
Per tan hem arribat a la conclusió de que un Power Point d’ús creatiu:
· Intenta trobar la interacció de l’alumne.
· Flexibilitza el discurs de l’orador.
· Incorpora elements de llenguatge visual amb l’objectiu de claredat i comprensió.
· Proporciona organització, síntesi i reflexió dels continguts.
· Facilita l’aprenentatge cooperatiu.
· No ens delimita, sinó que ens dona suport.
· Importància del tipus de lletra, colors, fons i demés per aportar llegibilitat, utilitat i significant. No perquè quedi bé.
· Ús dels elements per diverses finalitat, com les animacions per crear sorpresa, objectes com vídeos per impactar, accions que ens traslladen, transicions que ens conviden, etc.
Abans de començar a treballar amb el Gliffy, un editor online de diagrames, cal saber-ne que són els fluxogrames. Aquests són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits, per exemple li podem donar servei per:
- Planificar tasques pròpies - Representació d’algun procés - Bon mitjà per aprendre i practicar en:
Prendre decisions.
Resoldre problemes.
Planificar.
Organitzar.
Seleccionar la informació essencial i destriar-la de la secundària.
Definir ordres i instruccions.
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida.
El passat día 1 de desembre vam treballar diversos programes.
Vaig tenir la meva primera experiència amb CmapTools, un programa lliure que funciona pròpiament en sistemes operatius Windows, Linux i Mac. CmapTools és un programa per a escoles i entitats sense ànim de lucre. El programa ha estat traduït a diversos idiomes, incloent el castellà, català i euskera.
Les seves característiques principals inclouen:
Permet crear mapes conceptuals de qualsevol tipus i establir les relacions entre els objectes.
Als conceptes poden afegir recursos d'àudio, vídeo, text, etc.
Els mapes generats amb Cmaptools es poden exportar en diversos formats, com ara gràfics, PDF o pàgina web.
Permet el treball col·laboratiu en línia, així que les diferents persones poden, al mateix temps, per generar un mapa conceptual.
El passat dijous dia 1 de desembre vam treballar un lloc web on realitzar pòsters online, una eina web 2.0 per crear pòsters digitals és Glogster. http://www.glogster.com/dashboard/pulse
En aquests pòsters online podem adjuntar imatges, vídeos, textos, sons... Aquests pòsters són una manera de transmetre emocions i en alguns casos informació.
Els pòsters sempre han estat una manera de fer que els alumnes s'interessessin per un tema i sintetitzin informació. En ell pots adjuntar imatges, text, enllaços, múltiples dissenys i gràfics animats, música i vídeo totes aquestes eines les pots barrejar en un sol pòster i després compartir-lo amb gent.
Al veure el potencial educatiu d'aquesta eina Glogster va crear Glogster EDU, especial per a educadors. La pàgina està en anglès. En Glogster EDU el docent es crea un compte i partir d'ell pot afegir fins a 200 estudiants en ell. També hi ha una galeria comuna de pòsters d'altres estudiants del món en la pàgina de glogster EDU.
Per a què puc utilitzar un glog? Fonamentalment com a suport de produccions orals, escrites o audiovisuals de l'alumnat:
Presentació de projectes d'investigació
Realització de cartells de divulgació i animació sobre lectures realitzades en qualsevol matèria.
Anuncis, campanyes publicitàries.
Guies turístiques.
Biografies.
Reportatges.
També el professorat troba en Glogster una eina molt vàlida per presentar els continguts de forma més motivadora o proposar projectes de treball o seqüències didàctiques.
En qualsevol cas, les funcionalitats exposades ens remeten a una metodologia activa, de treball per projectes, en la que el desenvolupament de les competències es fa patent: s'aprèn fent.
Després els pòsters que un faci es poden veure en línia i també incrustar en una pàgina, com per exemple en la wiki de la teva classe, la xarxa wall.fm, el bloc, etc.
Aqui deix-ho l'enllaç d'una pàgina web o s'explica de forma molt acurada aquest programa:
El passat dia 25 de novembre a la classe de GTIC vaig descobrir Prezi, una aplicació de presentació en línia i una eina de narrativa, que utilitza una pàgina en blanc en comptes de diapositives tradicionals, separades.
Els textos, imatges, vídeos o altres objectes de la presentació es troben disposats en un espai infinit i es van presentant de forma ordenada. Per tant podem crear una presentació no lineal, que pot utilitzar el zoom al mapa visual. Es pot definir un camí a través d'objectes i els marcs i així fer un ordre desitjat per l'usuari. La presentació final es pot desenvolupar en una finestra de navegador, també, que permeten una presentació fora de línia amb només descarregar l'arxiu.
Prezi utilitza un model de freemium. Els usuaris que fan ús del Prezi públic poden editar, visualitzar i descarregar les seves obres a la web de l'aplicació i els que paguen per gaudir del Prezi o una llicència de Pro de Prezi poden crear, compartir i descarregar arxius. Zamzar també ofereix una llicència per a estudiants i educadors, aquesta és la que hem utilitzat nosaltres.
Els seus creadors Adam Somlai-Fischer i Peter Halacsy van començar a treballar en el Prezi al 2007, ja que es van adonar que les diapositives limitaven la seva capacitat per desenvolupar i explicar les idees. Prezi va ser presentat oficialment el desembre de 2009.
Les característiques més destacades d'aquest programa són:
Creació de textos instantanis.
Plantilles predeterminades.
Introduir arxius multimèdia com imatges, vídeo o altres objectes.
Es pot convidar altres usuaris en l'edició de la presentació.
Es poden realitzar "zooms delicats i dinàmics.
Distribució i ocupació sense fi d'objectes multimèdia.
Avui a la classe de GTIC el nostre professor, Jordi Simon ens ha parlat de la terminologia que hem d’emprar per referir-nos a les característiques de les imatges:
La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels verticals que té.
El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada (1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...).
Podem trobam diferents tipus d’arxiu d’imatge depenent de la manera de grabar els píxels:
JPG: es una manera de simplificar la realitat. Comprimeix l’arxiu. Deixa poca riquesa de color.
PNG: tipus de format d'imatge pensat especialment per a pàgines web, desenvolupat pel W3C amb la intenció de substituir el format GIF, que estava subjecte a patents, a Internet.
GIF: és un format per a la compressió d'arxius d'imatge més populars a Internet i fou desenvolupat per CompuServe.
BMP: és un tipus d'arxiu per a gràfics basat en el mapa de bits. Es l' estàndar dels sistemes operatius de Microsoft.
Hem utilitzat Gimp, un programa de GNU per al tractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program) quan modifiques una imatge es guarda en jpg. GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.
Aquí deix-ho l’enllaç de la página web on podeu descarregar el programa:
Per tal de retallar-la obrim la imatge amb el GIMP i utilitzem l’eina de retallar que surt representada amb el dibuix d’un cúter. Un cop tenim seleccionada l’eina hem de retallar la part de la imatge que volem suprimir, d’aquesta forma tindrem la nostre imatge retallada. Una vegada retallada la guardem canviant el nom per tal de que no substitueixi a l’original i la guardem amb una qualitat de 95 aproximadament.
Aquest ha sigut el meu resultat:
A continuació hem escalat la imatge, és a dir hem reduït el nombre de píxels del conjunt de la imatge, per tant la qualitat disminueix. Aquest és el procés:tornem a obrir la imatge original i la guardem canviant-li el nom i la guardem en qualitat 15 aproximadament.
Així ha quedat la imatge:
Per últim hem retocat la imatge treient un element d’aquesta. Aquest són els pasos: obrimla imatge original amb el programa GIMP. I per exemple, jo he agafat l’eina de clonar, dibuixada amb una icona que sembla un segell, una vegada seleccionada em de prémer el botó control i seleccionar la zona de color que volem copiar en un altra lloc, i una vegada la tenim seleccionada cal que ens posem a sobre de la zona que volem pintar i premem el botó esquerra del ratolí i ja se'ns estarà copiant la zona de color que em seleccionat. Una vegada la tenim retocada cal que la guardem amb un altre nom i a qualitat 95 aproximadament.
I així és com m’ha quedat la meva imatge retocada:
A la classe d’avui de GTIC hem comentat entre totes el primer capítol del llibre: “Vídeo y Educación” de Joan Ferrer.
Actualment ens domina l’hemisferi dret, és a dir, conèixer a través de les sensacions, emocions, reaccionar entre els estímuls dels sentits i no de la raó com podem veure per exemple a molts mitjans de comunicació, com la televisió.
Però a l’escola utilitza un ensenyament basat amb l’hemisferi esquerra, és a dir, conèixer a través de la lectura, l'escriptura, etc. L'educació ha estat centrada en el desenvolupament del pensament lògic, deixant absolutament de banda la creació i la intuïció.
També hem parlat que cada generació veu la vida d'una manera segons com l'hagi viscuda. Els usos de les noves tecnologies poden alterar la forma de pensar, d’expressar, etc. Per tan modifica el home. Quan canvia el nostre entorn, canviem nosaltres.
Hemisferi esquerre
Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos
Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional
Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)
Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.
Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític
És el secundari i del repòs
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...
Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.
Hem vist dos tipus de vídeos diferents. Un que pertanyia a l’hemisferi esquerra i l’altre el dret.
Hemisferi esquerra
Breu Història de Catalunya
- És un vídeo lliçó.
- Mentre veiem aquest vídeo és necessari anant apuntant ja que ens dona informacions, idees, conceptes, etc
- És aconsellable veure`l individualment.
- Hi apareixen imatges (poc importants), una veu que narra (molt important) i música monòtona (poc important).
Hemisferi dret
Sopar per a dos
- És un vídeo lliçó.
- Mentre veiem aquest vídeo és necessari anant apuntant ja que ens dona informacions, idees, conceptes, etc
- És aconsellable veure`l individualment.
- Hi apareixen imatges (poc importants), una veu que narra (molt important) i música monòtona (poc important).
Unwiki («ràpid»)és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. D'aquesta manera es pot crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. els wikis són democràtics. Un dels wikis més coneguts és laWikipedia.
Wikipedia és una enciclopèdia lliure (versió electrònica de les enciclopèdies generals i especialitzadesen paper), sense ànim de lucre, tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Els més de 15 milions d'articles han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món (conté 271 edicions d’idiomes), i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. El propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.
El contingut textual està sota les llicències GNU i Creative Commons. Cal respectar els drets dels autors que no volen que sigui d’aquesta manera.
La Viquipèdia cerca el punt de vista neutral, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se, d’altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l’article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s’intentarà resoldre la disputa.
La Viquipèdia segueix unes normes d’etiqueta.
L'edició de textos és molt senzilla. Les pàgines que es generen tenen un aspecte global consolidat (un estil propi per generar els textos) i la seguretat envers l'usuari està assegurada. D'aquesta manera el text en negreta seria aquell que a la caixa d'edició s'introdueix entre tres cometes simples:'''Text en negreta'''.
La cursiva, es correspon amb el text tancat entre cometes simples:''Text en cursiva''.
L'ús de l'asterisc (*) en començar una línia de text crea un element d'un llista desordenada d'elements (bullet-list).
I per crear titulars utilitzarem el signe igual (=): == Text de titular ==.
Una de les particularitats del wiki és que el seu contingut sol estar enllaçat. És a dir, en cada entrada podrem trobar enllaços a altres pàgines pertanyents al mateix wiki. Així es consolida el lloc, fent que tot el seu contingut es trobi accessible i definit des de qualsevol part. Per tant, si en qualsevol Per tant, si en qualsevol definició apareix un nou terme, aquest pot ser vinculat a la seva definició fàcilment. Aquest tipus d'enllaç es denomina enllaç intern i quan estem editant la Viquipèdia haurem introduir-lo de la següent manera: [[Títol de l'enllaç]].
També es permet l'ús d'enllaços externs i la seva sintaxi és tan senzilla com la següent: [http://www.ejemplo.com Títol de l'enllaç].
Avui a clase de GTIC, em parlat de varies pàgines web on trobar fotografíes amb millor qualitat que las que ens proporciona google, una d'elles ha estat www.flickr.com, és una web on aficionats a la fotografía pengen les seves fotos. Algunes d'elles estan protegides per els drets d'autor i ho podem mirar on possa "Licence", però d'altres si les poden agafar buscant-les amb l'opció "advanced search".
Amb el Google Docs podem crear documents bàsics des de zero. Es poden realitzar fàcilment totes les tasques bàsiques, com crear llistes amb vinyetes, ordenar per columnes, afegir taules, imatges, comentaris o fórmules i canviar la font, entre moltes altres coses.
Amb un Google Docs podem escollir qui podrà accedir als nostres documents. Cal que escrivim l’adreça de correu electrònic dels usuaris amb els qui vulguem compartir un document determinat, per a invitar-los cal que els hi enviem una invitació.
Els documents es comparteixen immediatament amb aquells usuaris que hem convidat, aquests en iniciar sessió poden veure i editar els nostres documents (full de càlcul, presentació...).
Diversos usuaris poden veure els documents i fer canvis al mateix temps. S'inclou una finestra de xat en pantalla per als fulls de càlcul i, amb les revisions dels documents, pots saber exactament qui ha canviat què i quan. Veure una presentació amb altres usuaris és molt senzill, ja que qualsevol usuari que s'hagi unit a la presentació pot automàticament seguir al presentador.
RSS (Really Simple Syndication) és utilitzat per difondre i compartir informació actualitzada sobre les pàgines web preferides sense la necessitat de visitar-les una a una. Aquesta informació s'actualitza automàticament, sense que hagis de fer res. Per rebre les notícies RSS la pàgina ha de tenir disponible el preu mínim i hauràs de tenir un lector Rss. Un programa que usa RSS s'anomena agregador, i n'hi ha de molts tipus. Incrustats a navegadors web, widgets per l'escriptori, en programes de correu electrònic, en pàgines web dedicades i en programes dedicats.
En aquest vídeo, comença parlant de les primeres utilitzacions que tenien els ordinadors els quals eren màquines i que més endavant van ésser també utilitzats per a la comunicació.
Parla de la interactivitat i anomena a Bush que defensava que a l’hora d’organitzar l’ informació sabia de fer mitjançant l’associació d’idees. També esmenta a Ted Nelson que va ser el creador de Xanadu, una xarxa com Internet per o creada 30 anys abans.
Apareixen els termes hipertext que es el nou model de la informació relacionada i hipermèdia la qual inclou sons text i imatges.
Seguidament explica que als anys 90 van aparèixer els CDROM amb propòsits educatius i per a extreure l’ informació de l’ordinador. Juntament amb els videojocs que van ser el gran impacte en aspectes com la visualitat, sonoritat, moviment i la participació. Per últim explica que l’ interacció es pot realitzar amb un mateix a través d’Internet.
Sóc l'Alba Martínez del grup J de primer d'educació infantil i inicio el meu blog en el qual tinc intencions d'interactuar molt, publicar, i intercanviar diferents informacions relacionades amb l'àmbit en el que estem.
A classe de GTIC ens hem centrat en l’ús creatiu del programa de presentacions Power Point, a partir de la visualització de diferents tipus de presentacions (diverses finalitats).
