A classe de GTIC ens hem centrat en l’ús creatiu del programa de presentacions Power Point, a partir de la visualització de diferents tipus de presentacions (diverses finalitats).
En podem distingir dos tipus de Power-point:
- Tradicionals: Acostumen a tenir molta lletra o molts efectes, cosa que dificulta la fàcil comprenssió.
- Creatius:Capten al públic mitjançant imatges o sons, en comptes de lletres. Per tant, al públic els hi queden més clares les idees.
Per tan hem arribat a la conclusió de que un Power Point d’ús creatiu:
· Intenta trobar la interacció de l’alumne.
· Flexibilitza el discurs de l’orador.
· Incorpora elements de llenguatge visual amb l’objectiu de claredat i comprensió.
· Proporciona organització, síntesi i reflexió dels continguts.
· Facilita l’aprenentatge cooperatiu.
· No ens delimita, sinó que ens dona suport.
· Importància del tipus de lletra, colors, fons i demés per aportar llegibilitat, utilitat i significant. No perquè quedi bé.
· Ús dels elements per diverses finalitat, com les animacions per crear sorpresa, objectes com vídeos per impactar, accions que ens traslladen, transicions que ens conviden, etc.
Abans de començar a treballar amb el Gliffy, un editor online de diagrames, cal saber-ne que són els fluxogrames. Aquests són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits, per exemple li podem donar servei per:
- Planificar tasques pròpies - Representació d’algun procés - Bon mitjà per aprendre i practicar en:
Prendre decisions.
Resoldre problemes.
Planificar.
Organitzar.
Seleccionar la informació essencial i destriar-la de la secundària.
Definir ordres i instruccions.
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida.
El passat día 1 de desembre vam treballar diversos programes.
Vaig tenir la meva primera experiència amb CmapTools, un programa lliure que funciona pròpiament en sistemes operatius Windows, Linux i Mac. CmapTools és un programa per a escoles i entitats sense ànim de lucre. El programa ha estat traduït a diversos idiomes, incloent el castellà, català i euskera.
Les seves característiques principals inclouen:
Permet crear mapes conceptuals de qualsevol tipus i establir les relacions entre els objectes.
Als conceptes poden afegir recursos d'àudio, vídeo, text, etc.
Els mapes generats amb Cmaptools es poden exportar en diversos formats, com ara gràfics, PDF o pàgina web.
Permet el treball col·laboratiu en línia, així que les diferents persones poden, al mateix temps, per generar un mapa conceptual.
El passat dijous dia 1 de desembre vam treballar un lloc web on realitzar pòsters online, una eina web 2.0 per crear pòsters digitals és Glogster. http://www.glogster.com/dashboard/pulse
En aquests pòsters online podem adjuntar imatges, vídeos, textos, sons... Aquests pòsters són una manera de transmetre emocions i en alguns casos informació.
Els pòsters sempre han estat una manera de fer que els alumnes s'interessessin per un tema i sintetitzin informació. En ell pots adjuntar imatges, text, enllaços, múltiples dissenys i gràfics animats, música i vídeo totes aquestes eines les pots barrejar en un sol pòster i després compartir-lo amb gent.
Al veure el potencial educatiu d'aquesta eina Glogster va crear Glogster EDU, especial per a educadors. La pàgina està en anglès. En Glogster EDU el docent es crea un compte i partir d'ell pot afegir fins a 200 estudiants en ell. També hi ha una galeria comuna de pòsters d'altres estudiants del món en la pàgina de glogster EDU.
Per a què puc utilitzar un glog? Fonamentalment com a suport de produccions orals, escrites o audiovisuals de l'alumnat:
Presentació de projectes d'investigació
Realització de cartells de divulgació i animació sobre lectures realitzades en qualsevol matèria.
Anuncis, campanyes publicitàries.
Guies turístiques.
Biografies.
Reportatges.
També el professorat troba en Glogster una eina molt vàlida per presentar els continguts de forma més motivadora o proposar projectes de treball o seqüències didàctiques.
En qualsevol cas, les funcionalitats exposades ens remeten a una metodologia activa, de treball per projectes, en la que el desenvolupament de les competències es fa patent: s'aprèn fent.
Després els pòsters que un faci es poden veure en línia i també incrustar en una pàgina, com per exemple en la wiki de la teva classe, la xarxa wall.fm, el bloc, etc.
Aqui deix-ho l'enllaç d'una pàgina web o s'explica de forma molt acurada aquest programa:
El passat dia 25 de novembre a la classe de GTIC vaig descobrir Prezi, una aplicació de presentació en línia i una eina de narrativa, que utilitza una pàgina en blanc en comptes de diapositives tradicionals, separades.
Els textos, imatges, vídeos o altres objectes de la presentació es troben disposats en un espai infinit i es van presentant de forma ordenada. Per tant podem crear una presentació no lineal, que pot utilitzar el zoom al mapa visual. Es pot definir un camí a través d'objectes i els marcs i així fer un ordre desitjat per l'usuari. La presentació final es pot desenvolupar en una finestra de navegador, també, que permeten una presentació fora de línia amb només descarregar l'arxiu.
Prezi utilitza un model de freemium. Els usuaris que fan ús del Prezi públic poden editar, visualitzar i descarregar les seves obres a la web de l'aplicació i els que paguen per gaudir del Prezi o una llicència de Pro de Prezi poden crear, compartir i descarregar arxius. Zamzar també ofereix una llicència per a estudiants i educadors, aquesta és la que hem utilitzat nosaltres.
Els seus creadors Adam Somlai-Fischer i Peter Halacsy van començar a treballar en el Prezi al 2007, ja que es van adonar que les diapositives limitaven la seva capacitat per desenvolupar i explicar les idees. Prezi va ser presentat oficialment el desembre de 2009.
Les característiques més destacades d'aquest programa són:
Creació de textos instantanis.
Plantilles predeterminades.
Introduir arxius multimèdia com imatges, vídeo o altres objectes.
Es pot convidar altres usuaris en l'edició de la presentació.
Es poden realitzar "zooms delicats i dinàmics.
Distribució i ocupació sense fi d'objectes multimèdia.
Aquest és el poema que jo he triat per a recitar davant de les meves companyes a classe:
DE DALT DE TOT DEL CEL
De dalt de tot del cel
els pobles en la nit semblen brasers encesos.
I perquè entra la vetlla brillen més els estels
s’acosten a la terra i s’escalfen les mans
i el cos
i els peus
I li ofrenen la Óssa com un penell de flors:
Entremig la rosada
els dematins les cullen els pastors.
Referències:
Aquest poema pertany a l’obra L’irradiador del port i les gavines d’en Joan Salvat-Papasseit, autor que il·lustra molt bé tant els trets definidors com les limitacions de la primera avantguarda catalana.
Avui, a classe de Coed, hem fet una exposició fotogràfica que consistia en penjar les nostres fotogràfies i desprès havíem d'explicar-les.
En el meu cas, he fet la meva descripció sobre la meva companya Aida Pérez:
Tinc una companya d’aventures anomenada Aida. Des del primer dia que ens vam conèixer vam conectar molt bè, encara que sembla bastant timida al principi no ho és molt quan agafa confiança i es deixa portar es converteix en una xerrameca profesional!
És molt riallera i li agrada molt jugar al básquet, sempre porta un entrepà per a esmorzar i el cabell molt ben pentinat, però darrere de totes aquestes coses encara hi ha una Aida molt millor, que tant t’acompanya en el riure com en el plor, sap escoltar quan ho necesites, donar-te una abraçada sense que se la demanis i treure’t un somriure!
Somriu fins que els que et miren somriuen!
Moltes de les meves companyes han fet unes fotogràfies molt maques, unes amb més color, altres de perfil, altre marcant un tret distintiu de la persona... Ha sigut un exercici molt gratificant tant per a corregir errors com pera conèixer una mica més de companyes que poder no tinc tanta relació.
dissabte, 5 de novembre del 2011
A la classe de COED vam parlar sobre la comunicació digital, i vam visionar un video de Guillermo Orozco , el qual us penjo a continuació:
Les conclusions que vam extreure a partir d'aquest van ser:
La incorporació de lo digital va més enllà de la simple pantalla, de les receptes, sinó que també té enfocaments pedagògics.
La imatge és el suport de lo escrit.
No em de ser urusaris i prou, hem de ser uns usuaris crítics.
Actualment se'n fa un ús intel·ligent en algunes escoles, per tal de que arribi a totes i no es quedi en "algunes" i que els nenes siguin competents en la tecnologia audiovisual s'hi ha de fer un enfocament.
Hem d'aconseguir que es faci exponencial ment, no com a complement sinó que formi part de la nostra vida diària.
La comunicació audiovisual ens arriba a partir de la vista, de l'oïda i de la comunicació escrita. Aquests sentits s'han d'entrenar per anar adquirint la competència audiovisual.
Avui a la classe de GTIC el nostre professor, Jordi Simon ens ha parlat de la terminologia que hem d’emprar per referir-nos a les característiques de les imatges:
La grandària. Que fa referència a la quantitat de píxels que té la imatge i normalment és mesura amb la quantitat de píxels horitzontals multiplicats per la quantitat de píxels verticals que té.
El pes, que és el que ocupa la imatge en memòria i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.
La profunditat de color que fa referència al nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
La resolució, que és la relació entre el nombre de píxels i l’espai físic que ocupa. Es mesura, normalment, en píxels per polsada (1“=2,54cm) o ppp. Aquesta mesura està condicionada a les possibilitats del propi medi físic (una pantalla, un paper,...).
Podem trobam diferents tipus d’arxiu d’imatge depenent de la manera de grabar els píxels:
JPG: es una manera de simplificar la realitat. Comprimeix l’arxiu. Deixa poca riquesa de color.
PNG: tipus de format d'imatge pensat especialment per a pàgines web, desenvolupat pel W3C amb la intenció de substituir el format GIF, que estava subjecte a patents, a Internet.
GIF: és un format per a la compressió d'arxius d'imatge més populars a Internet i fou desenvolupat per CompuServe.
BMP: és un tipus d'arxiu per a gràfics basat en el mapa de bits. Es l' estàndar dels sistemes operatius de Microsoft.
Hem utilitzat Gimp, un programa de GNU per al tractament d'imatges (GNU Image Manipulation Program) quan modifiques una imatge es guarda en jpg. GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.
Aquí deix-ho l’enllaç de la página web on podeu descarregar el programa:
Per tal de retallar-la obrim la imatge amb el GIMP i utilitzem l’eina de retallar que surt representada amb el dibuix d’un cúter. Un cop tenim seleccionada l’eina hem de retallar la part de la imatge que volem suprimir, d’aquesta forma tindrem la nostre imatge retallada. Una vegada retallada la guardem canviant el nom per tal de que no substitueixi a l’original i la guardem amb una qualitat de 95 aproximadament.
Aquest ha sigut el meu resultat:
A continuació hem escalat la imatge, és a dir hem reduït el nombre de píxels del conjunt de la imatge, per tant la qualitat disminueix. Aquest és el procés:tornem a obrir la imatge original i la guardem canviant-li el nom i la guardem en qualitat 15 aproximadament.
Així ha quedat la imatge:
Per últim hem retocat la imatge treient un element d’aquesta. Aquest són els pasos: obrimla imatge original amb el programa GIMP. I per exemple, jo he agafat l’eina de clonar, dibuixada amb una icona que sembla un segell, una vegada seleccionada em de prémer el botó control i seleccionar la zona de color que volem copiar en un altra lloc, i una vegada la tenim seleccionada cal que ens posem a sobre de la zona que volem pintar i premem el botó esquerra del ratolí i ja se'ns estarà copiant la zona de color que em seleccionat. Una vegada la tenim retocada cal que la guardem amb un altre nom i a qualitat 95 aproximadament.
I així és com m’ha quedat la meva imatge retocada:
A la classe d’avui de GTIC hem comentat entre totes el primer capítol del llibre: “Vídeo y Educación” de Joan Ferrer.
Actualment ens domina l’hemisferi dret, és a dir, conèixer a través de les sensacions, emocions, reaccionar entre els estímuls dels sentits i no de la raó com podem veure per exemple a molts mitjans de comunicació, com la televisió.
Però a l’escola utilitza un ensenyament basat amb l’hemisferi esquerra, és a dir, conèixer a través de la lectura, l'escriptura, etc. L'educació ha estat centrada en el desenvolupament del pensament lògic, deixant absolutament de banda la creació i la intuïció.
També hem parlat que cada generació veu la vida d'una manera segons com l'hagi viscuda. Els usos de les noves tecnologies poden alterar la forma de pensar, d’expressar, etc. Per tan modifica el home. Quan canvia el nostre entorn, canviem nosaltres.
Hemisferi esquerre
Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos
Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional
Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)
Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.
Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític
És el secundari i del repòs
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...
Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.
Hem vist dos tipus de vídeos diferents. Un que pertanyia a l’hemisferi esquerra i l’altre el dret.
Hemisferi esquerra
Breu Història de Catalunya
- És un vídeo lliçó.
- Mentre veiem aquest vídeo és necessari anant apuntant ja que ens dona informacions, idees, conceptes, etc
- És aconsellable veure`l individualment.
- Hi apareixen imatges (poc importants), una veu que narra (molt important) i música monòtona (poc important).
Hemisferi dret
Sopar per a dos
- És un vídeo lliçó.
- Mentre veiem aquest vídeo és necessari anant apuntant ja que ens dona informacions, idees, conceptes, etc
- És aconsellable veure`l individualment.
- Hi apareixen imatges (poc importants), una veu que narra (molt important) i música monòtona (poc important).
A classe de Coed, vam estar parlant sobre diferents models de descripció, tipus i formes de realitzar-ne una descripció.
La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.
Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.
- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles.Aquest tipus de descripció és característica dels tetxos acadèmics i científics.
- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una fianlitat estètica.
Vam visionar varis videos, a continuació us deixo aquest que em va fer molta gràcia ja que jo sóc de CASTELLDEFELS, "kastefa" com diuen en el video i vaig riure bastant, no l'havia vist!
Unwiki («ràpid»)és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. D'aquesta manera es pot crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. els wikis són democràtics. Un dels wikis més coneguts és laWikipedia.
Wikipedia és una enciclopèdia lliure (versió electrònica de les enciclopèdies generals i especialitzadesen paper), sense ànim de lucre, tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Els més de 15 milions d'articles han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món (conté 271 edicions d’idiomes), i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. El propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.
El contingut textual està sota les llicències GNU i Creative Commons. Cal respectar els drets dels autors que no volen que sigui d’aquesta manera.
La Viquipèdia cerca el punt de vista neutral, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se, d’altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l’article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s’intentarà resoldre la disputa.
La Viquipèdia segueix unes normes d’etiqueta.
L'edició de textos és molt senzilla. Les pàgines que es generen tenen un aspecte global consolidat (un estil propi per generar els textos) i la seguretat envers l'usuari està assegurada. D'aquesta manera el text en negreta seria aquell que a la caixa d'edició s'introdueix entre tres cometes simples:'''Text en negreta'''.
La cursiva, es correspon amb el text tancat entre cometes simples:''Text en cursiva''.
L'ús de l'asterisc (*) en començar una línia de text crea un element d'un llista desordenada d'elements (bullet-list).
I per crear titulars utilitzarem el signe igual (=): == Text de titular ==.
Una de les particularitats del wiki és que el seu contingut sol estar enllaçat. És a dir, en cada entrada podrem trobar enllaços a altres pàgines pertanyents al mateix wiki. Així es consolida el lloc, fent que tot el seu contingut es trobi accessible i definit des de qualsevol part. Per tant, si en qualsevol Per tant, si en qualsevol definició apareix un nou terme, aquest pot ser vinculat a la seva definició fàcilment. Aquest tipus d'enllaç es denomina enllaç intern i quan estem editant la Viquipèdia haurem introduir-lo de la següent manera: [[Títol de l'enllaç]].
També es permet l'ús d'enllaços externs i la seva sintaxi és tan senzilla com la següent: [http://www.ejemplo.com Títol de l'enllaç].
Avui a clase de GTIC, em parlat de varies pàgines web on trobar fotografíes amb millor qualitat que las que ens proporciona google, una d'elles ha estat www.flickr.com, és una web on aficionats a la fotografía pengen les seves fotos. Algunes d'elles estan protegides per els drets d'autor i ho podem mirar on possa "Licence", però d'altres si les poden agafar buscant-les amb l'opció "advanced search".
Amb el Google Docs podem crear documents bàsics des de zero. Es poden realitzar fàcilment totes les tasques bàsiques, com crear llistes amb vinyetes, ordenar per columnes, afegir taules, imatges, comentaris o fórmules i canviar la font, entre moltes altres coses.
Amb un Google Docs podem escollir qui podrà accedir als nostres documents. Cal que escrivim l’adreça de correu electrònic dels usuaris amb els qui vulguem compartir un document determinat, per a invitar-los cal que els hi enviem una invitació.
Els documents es comparteixen immediatament amb aquells usuaris que hem convidat, aquests en iniciar sessió poden veure i editar els nostres documents (full de càlcul, presentació...).
Diversos usuaris poden veure els documents i fer canvis al mateix temps. S'inclou una finestra de xat en pantalla per als fulls de càlcul i, amb les revisions dels documents, pots saber exactament qui ha canviat què i quan. Veure una presentació amb altres usuaris és molt senzill, ja que qualsevol usuari que s'hagi unit a la presentació pot automàticament seguir al presentador.
Aquesta és la síntesis del capítol cinc titulat “Fer silenci” del llibre L’art de saber escoltar. Publicat l’any 2006 per Francesc Torralba.
Saber escoltar és un art i per dur-ho a terme és necessària la pràctica del silenci tan físic com de l’interior. El silenci exterior ens porta cap al silenci interior. No es tracta de callar sinó de fer silenci però és necessari saber que el silenci no és l’absència de paraules, sinó és una creació interior.
Quan és manté una conversa el receptor sovint al sentir les paraules, olors i gestos recorda altres experiències viscudes les quals provoquen la immersió en un mateix, i per tant fa que es perdi el fil de la conversa.
D’aquesta manera ens adonem de que el més important és posar la ment en blanc (“tabula rasa”).
Així arribem a la conclusió de que per poder escoltar bé i donar-li el respecte que es mereix com a persona a l’emissor, cal centrar la ment en les paraules de l’altre i evitar la dispersió.
L'altre dia a la classe de GTIC vam aprendre a posar una licència Creative commons al nostre blog mitjançant http://cat.creativecommons.org/.
La idea de l'accés universal a la investigació, l'educació i la cultura és possible gràcies a la Internet, però els nostres sistemes legals i socials no sempre permeten que aquesta idea es faci realitat.
Els drets d'autor van ser creats molt abans de l'aparició d'Internet, i pot fer que sigui difícil dur a terme les accions legals que es donem per fet a la xarxa: copiar, enganxar, editar la font, i publicar a la web. La configuració de la llei de drets d'autor requereix que totes aquestes accions han de comptar amb l'autorització concedida pel creador.
Per aconseguir la visió d'accés universal, algú havia de presentar una infraestructura pública i gratuïta, i estandarditzada que crea un equilibri entre la realitat de la Internet i la realitat de les lleis de copyright. Aquest algú és Creative Commons.
La idea és que un músic, un escriptor, que vulgui distribuir a Internet la seva obra lliurement tingui un suport legal per fixar amb claredat quins usos permet de les seves obres i quins prohibeix. Per això l'organització ha desenvolupat una sèrie de llicències modulars. Quan un autor posa una llicència Creative Commons en la seva obra, dóna permís perquè es copiï i distribueixi. A més decideix si accepta que s'usi amb finalitats comercials o si deixa que es facin obres derivades.
Glossari:
Creative commons (CC).
Copyleft: Conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.
Copyright: Són els Drets d'autor.
Llicència: És, en dret, un contracte mitjançant el qual una persona rep d'una altra el dret d'ús de diversos dels seus béns, normalment de caràcter no tangible o intel·lectual.
Electronic Frontier Foundation: És una organització internacional sense ànim de lucre de promoció i organització legal dels drets digitals, amb seu als Estats Units.
A classe de GTIC ens hem centrat en l’ús creatiu del programa de presentacions Power Point, a partir de la visualització de diferents tipus de presentacions (diverses finalitats).
