Aquest és el poema que jo he triat per a recitar davant de les meves companyes a classe:
DE DALT DE TOT DEL CEL
De dalt de tot del cel
els pobles en la nit semblen brasers encesos.
I perquè entra la vetlla brillen més els estels
s’acosten a la terra i s’escalfen les mans
i el cos
i els peus
I li ofrenen la Óssa com un penell de flors:
Entremig la rosada
els dematins les cullen els pastors.
Referències:
Aquest poema pertany a l’obra L’irradiador del port i les gavines d’en Joan Salvat-Papasseit, autor que il·lustra molt bé tant els trets definidors com les limitacions de la primera avantguarda catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada